Recollits tots els trastos i acomiadant-nos d'amics i de la nostra estimada Cuzco, agafem l'autobús cap a Paracas. Oblideu el concepte de: en 2 o 4 o 6 o 8 hores arribem a la costa, 16 hores! d'infernals corbes ens porten a la Reserva Nacional de Paracas. Disculpeu, primer arribem a Pisco, un autèntic caos de combis i motos, tot s'ha de dir que fa 4 anys un terratrèmol va assolar la zona i encara està reconstruint-se. Però ún, després de tantes hores de bus, està una mica cansat!
Pues eso, després de no se quantes hores de transports arribem al tranquil poble de Paracas, un xic turístic però amb una gent encantadora! Només tenim al cap un bany i no vam trigar ni 15 minuts en pillar un hostal, deixar trastos i cap a l'aigua que falta gent! I no només banyet, la costa peruana és riquísima en peix i marisc, vamos, que encara amb el cabell mullat ens jalem un peacho de menú a base de marisc que estava boníssim... Visca el cebiche!!!!
Aquella mateixa nit vam conèixer tres mosses molt maques i vam decidir anar plegats, l'endemà,
a la reserva.
Primera parada, el mirador de llops marins. Son moooolt bonics i molt grans!! Un servidor solo havia visto lobos marinos por la televisión i me quedé alucinado!!
Acostumats al Mediterrani el Pacífic fa una mica de por no?!
Aquella mateixa tarda ens acomiadem de les nostres colegues i ens preparem per dormir a una de les platges més salvatges que he estat mai.
Els voltors recordant-te sempre que aquest és el seu terreny, que aquí imperen unes regles diferents a la muntanya... Només cal veure la motxilla, més de la meitat era aigua!!!
Dunes, aigua, dunes, aigua....
Perquè fiquen el paradís tan abaix?!
El primer cim del viatge, Lechuza Hill amb els seus 502 metres!! Ole ole!! Tan de temps envoltats d'apus de més de 6000 metres... però les vistes són espectaculars!
Un dels meus somnis fets realitat, caminar envoltat de dunes!! 
La natura, si t'esforces, sempre té la seva recompensa. A l'aigua!!!
Un regal per anar a dormir...
Quin plaer les pujades a nivell del mar!! Com es nota que fa tres mesos que caminem pels andes.
El desert té el poder de submergir-te en una mena de trance, tot ben amassat per la calor i la sorra que ho envolta tot...
La península de Paracas amaga unes platges súper salvatges, m'encanta poder gaudir de la solitud en un lloc com aquest...
L'Alex amb gana! jejejjej
Si no tinguessin ales... 
El candelabro, una figura excavada a la terra amb un origen incert....
Com si no haguéssim pujat a una barca en la nostra vida aquí teniu un parell de flipats passant fred en mig de la baia de Paracas, lo divertit de tot això va ser quan al pujar ens vam adonar que el capità era un borratxin que vam conèixer la nit anterior... oju peligru!!!
En mig de la boira comencem a sentir un crits, rollo Manowar, que venien d'una cova. No us imagineu com criden els llops marins quan és época de cria!!
Les Illes Ballestes és la morada de més de 250 espècies d'ocells, algunes en perill d'extinció...
Enteneu perquè es pot treure guano d'aquestes illes?, hi ha una catifa d'ocells!!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario