sábado, 1 de septiembre de 2007

cap de setmana a Sant Benet




Un cap de setmana molt guay amb l'Ana, el dissabte vam fer una mica el freak amb el cacharros per Sant Benet, m'encanta treure els pedals de tant en tant! I a la nit no hi ha res com uns vinets, l'escalforeta d'un sostre i la companyia del guarde del refu per anar-te'n a dormir ven agustet. El diumenge ens aixequem amb un dia collonut, Lorenzo ens acompanya durant tota la pared, una mica massa i tot!, però weno, ben cremats arribem al capdamunt de l'Elefant amb un somriure d'aquests que t'esperen sempre quan escales a Montserrat. Un petonet Ana!




































u

viernes, 10 de agosto de 2007

Primera a Chamonix, atac a l'Aiguille du Chardonnet

Per fi veig Chamonix, havia llegit moltes bones histories sobre aquesta zona dels Alps i tenia moltíssimes ganes de veure amb el meus propis ulls aquestes agulles espectaculars!

Després de volar fins a Geneve, vaig agafar un autobus fins a Chamonix. I aquí em teniu, a les Agulles Roges aclimetant per escalar la Chardonnet. Al fons, el Mont Blanc que m'acompanya tot el trekking.

Un altre perspectiva del Mont Blanc, amb les agulles de Chamonix al costat.


Un lloc ideal per fer l'esmorçar!


De baixada em vaig topar amb una de les imatges més increibles de la meva vida, la mer de Glace. Amb el Petit Dru a l'esquerra, les Jorasses al fons i les agulles de Chamonix a la dreta.
Sense paraules...


Per fi ens dirigim cap a l'Arete Forbes, fa dies que el clima no ens acompanya i hem decidit esperar una finestra de bon temps a les faldes de la muntanya, a punt per possar-nos en marxa!
Aquí tenim la glacera amb la Chardonnet al fons coberta de nuvols, si ens fixem veurem el refugi d'Albert I a l'esquerra, al final d'una marcada morrena lateral.


Frederick i un servidor. Mu profesional!


Mireu quina peacho d'aresta!


Després de tres dies d'espera comencem a estar farts d'estar tancats i decidim baixar al refugi per fer una mica de vida social.


El nostre petit refugi a les alçades...


Aquesta es una de les moltes sorpreses que pots trobar en una glacera coberta de neu, sempre encordats!!! Un servidor mateix va acabar fins la cintura en aquesta esquerda
.

Aquesta nit si que era freda, amb temps inmillorable comencem l'escalada, després de la rampa inicial parem per contemplar l'Aiguille du Tour amb els primers raigs de sol.


Frederick al famos "nas", l'última rampa de gel que et dona accés a l'aresta.



Una escalada incrieble!!


Moltes hores després...

sábado, 10 de marzo de 2007