Les Enfants de la Dalle, Dent d'Orlú.

A la Dent d'Orlú podem trobar les vies més llargues d'aquesta part del Pirineu. L'Àlex, l'Arnau, el Tripi i jo ens decidim per les Enfants de la Dalle, molt llarga, facileta i ben equipada, un xic massa tenint en comte la dificultat.


L'Arnau i l'Àlex seran la primera cordada, van una mica més ràpids i així no ens apilotonem!


Els els primers 14 llargs recorren una serie de rampes molt sencilles, amb algún pas aïllat de més dificultat.


La vall d'Orlú és un paratge increïble...


Ese Tripiana!






Aquí ens despedim de la via, el Tripi està bastant fet caldo i queden molts llargs per davant. Haurem de tornar!



Tot el que es puja s'ha de rapelar... Quina mandra 15 ràpels cap abaix!

La cresta dels Bessiberris.

Després de dinar vam pujar amb calma la pujada fins el refuigi de llauna, sempre que vinc a aquest refugi una calma m'acompanya tota la nit...


De bon matí encetem la forta pujada cap al Bessiberri Sud.


Si mireu enrere podreu contemplar el punt més alt de la cordillera dels Pirineus, l'aneto (3404m).


La Valeria decideix arribar fins el plató que hi ha abans del cim, el cim ja arribarà un altre dia! L'Alex, l'Anna i jo continuem fins al cim.


El primer ràpel es molt aeri, va ser una entrada molt digne a la cresta!


L'Alex volant pels Pirineus.


La cresta es va presentar prou facil, no vam necesitar corda fins als rapels de baixada.




Aquí el pas més exposat de la cresta, una travessa de 10 metres amb molt d'ambient!


Només ens queden uns metres!


Ja entrada la tarda comencem el descens fins el refugi on l'Anna i la Val ens esperen.


Tot el recorregut i part del descens.


Aquesta nit dormirem molt bé!


Al dia següent ens aixequem amb la calma i anem baixant xino xano cap al parking.

Sang de Crack a la Pared del Pessó (Collegats)

Preciosa escalada a Collegats, 45 minuts d'aproximació ens portaran a una via plena d'emoció. A equipació escassa, fàcil de protegir i molta fisura!

Aquí em teniu disfrutant de les vistes a peu de via.


L'Arnau i jo amb el primer llarg de la via, quina xemeneia!!


Sense dubtar-ho gaire m'enfilo xemeneia endins, bon canto i pocs seguros. Fins a arribar a la reunió abans de la trave, no aconsello empalmar aquests dos llargs degut al rossament.



Jo mateix abans de la trave, passos rarets però es pot equipar bé amb algun alien.


Batallan la fisura desplomada del 6b. Uf!! Uff!!

Diedre força atlètic del penúltim llarg.


Una altre cop la lluna ens acompaña en la baixada, no tenim remei!!
De la sortida de la via, gireu a ma esquerra. Trobareu un seguit de fites que us duran a una ferrada que s'utilitza pel descens.

Aigüeta de Barbaruens

Aquesta setmana hem fet una marató per tota Catalunya fent diversos barrancs, avui toca l'Aigüeta de Barbaruens, barranc fàcil però d'una bellesa que no ens deixarà indiferents.

Es un barranc poc engorjat, degut a aquest factor trobem una varietat molt gran de vegetació.




Per lo general, el Barbaruens es un barranc tranquil, inclús sec als mesos forts d'estiu. Però com tots els engorjats, les crescudes poden ser importants...


Durant el descens l'Àlex i jo disfrutem cada ràpel i salt, encara que siguin petits el lloc es molt maco!


Una de les parts més encaixonada del barranc.


Blup blup...


Estem a alguna illa tropical?!

I pels més valents ens espera una sorpresa al final del barranc, un salt brutal!
Heu de vigilar perquè s'ha d'apuntar bastant, si no teniu gaire experiència no ho feu! Abans de saltar comprobeu la zona de caiguda.

Barranc del Llech

Fa temps que volia fer aquest barranc perquè m'havien parlat molt bé, cada poza es saltable, o té un tobogan, es ben bé com un txiki-park!


Aquest barranc té alguna sorpresa que ens deixarà flipant!
Aquí estem després de la lanzadera, us imagineu?


L'únic ràpel obligatori del barranc.


Mítica foto a la sortida.