lunes, 24 de enero de 2011

Qollority fins al final...

Ja hem arribat al final del nostre periple, us sona aquesta pampa? Tornem a estar a Pacchanta, les termes xules d'Ausangate! D'aquí ens dirigim a Mahuallane, podriem dir que en marxa espiritual, per arribar a Qollority. El punt de peregrinació més important del pais. Es veu que en aquest lloc Jesús es va convertir en roca i han fet un santuari, seria Jesús un peacho de friqui escalador?! Ja a descobrirem!! De moment caminem acompañats de la nostra innestimable "amiga", la pluja...

Una vista de dos coses típiques del pais, el nen roca i el pandero d'una cholita.

Fent amics al santuari, es curiós però em vaig sentir molt cómode entre els creients... no us preocupeu!! De la part més espiritual andina, aquesta gent està enamorada de les muntanyes i això m'encanta!!!

No se que decideix el lloc per ficar els santuaris però tenem molt bon gust!!

Després de presentar les nostre ofrenes baixem cap a la vall de Jachacalla. Us fixeu en l'espai tallat del costat de la "casa"? Aquí fan servir la taclla per treure una mena de blocs de terra i fabricar-se la casa, made in hand total!

Una mica d'amor...

Important contrastar informació! El petit riu que ens van dir que atravesariem no era tan petit, visca la época de pluges!!

Aquest trekking a estat un dels més especials del viatge, no tan pel lloc sinó per la gent que ens a acompanyat i cuidat, un petó molt gran als nostres amics...



I com tots els viatges arriba un dia que s'acaben, una jornada de 40 km i molts metres de desnivell ens porta fins a Písac, el final de la nostra ruta. No sabeu l'emoció i la felicitat que portavem dintre! Molt de temps enfocat en un objectiu i ja a arribat l'hora de relaxar-se.


miércoles, 12 de enero de 2011

Cordillera Carabaya, cada cop més aprop de la frontera boliviana.

Macusani... Pots trobarte en mig del no res, a un poblet d'adobe però això si, amb un peacho d'estadi que flipes!!
Un parell de dies petint per la nostra panxa, es que después de Bolivia desconfiamos hasta de nuestra sombra!, i agafem la pista que ens portarà fins als llacs que precedeixen l'última cordillera d'aquesta sortida. Vigileu amb les llames!



Figaro, figaro, fiiiiiiiigaaaaaaaaaaaroooooooooooooo!!!!!

No només podem veure aquest color al carib eh?!


Després de remontar una vall preciosa arribem a un coll amb roques de formes moooolt estranyes.


Per fi arribem a destí, Carlos Gutierrez, un poblet molt petitó on ens costa la vida trobar "movilitat" per anar fins a Juliaca. A esperar!!!!!


martes, 4 de enero de 2011

A per Vilcanota!!

Bones un altre cop!
Ja hem recupera't forces i ens dirigim a Tinki, una petita població situada als peus de l'Ausangate, una peacho de muntanya de 6384m... hay es na!

Aquí la gent està moooooolt acostumbrada al turisme, en temporada forta tot el pobla es centra en el guiatge i acompanyament dels molts turistes que vaguen per les valls d'aquest preciós massís.
I com ells, natrus decidim encetar aquesta etapa de la ruta amb molta energia, confiança, i una mena de... diríem barraganisme.... jjejejej

Quines pintes!


Els primers dies et sents tan petit....


Per fi a les faldes de l'Ausangate, ara entenem per que les corbes de nivell estaven tan juntes!



Es nota que entrem en època de pluges, mica en mica totes les valls es vesteixen de núvia.



Ens apropem al coll més alt de la nostre vida, 5221m!, quina emoció!!!

Tot aquest dia l'Àlex i jo només pensem en vindre un altre any amb els piolos esmolats i donar-li canya a aquestes vessants de vertigen.


Després de cinc dies estem contents de tornar a veure verdet, passat Corani tenim la sort de trobar una calçada inka molt ben conservada que ens porta fins a Macusani, el descans del guerrer abans d'entrar a Cordillera Carabaya.


Com m'agradaria tindre la pell dels locals quan estic visitant als Apus!!