Cordillera Vilcabamba, bressol de la resistència Inca.

Ya hem estat a Cusco com 5 dies per recompondre la nostra panxa, s'ha de fer cas al metge! Ara ya toca sortir a fer feineta no?!

Aquesta cordillera poc té a veure amb Bolivia, desnivells de 2500m ens separen de la próxima vall...

Tan ràpid et trobes trepitxant neu...

Com passejant per les yungas, ambient selvàtic en un relleu típic de Jurassic Parc!!

Con sus animalicos i sus cositas...

Alguna vegada heu vist una gallina més gran que un gos? Mireu mireu!!

La muntanya més alta de la cordillera, el Nevado Salkantay (6271m), els apus ens protegeixen!

Aquí teniu l'Àlex creuant un dels molts "ponts" que podem trobar a la ruta, visca l'equilibri!

Després del fred de les grans muntanyes tenim ganes de baixar a les valls, allé allé!

Vilcabamba amaga molts secrets de temps antics,

y els camins per arribar-hi et treuent el sentit...

Encara que no tothom ho explica!

UN ADÉU FINAL A AQUESTA TERRA MERAVELLOSA!!

Per fi Cusco, la capital de l'imperi Inca, ciutat del puma...

Ja hem arribat! El que havia de ser la última parada en el nostre viatge a arribat abans del que ens imaginàvem, com pot canviar les coses una gastroenteritis! El primer de tot es anar un metge i que ens curi la panxa, que hem perdut 10 kg!!!!

Unes quantes pastilletes i el bitxet representa que ja s'ha mort... quines ganes de jalar normal! Porto moooooooolts dies menjant arròs i pa, que està bo però acabes fart la veritat.

Cusco es una ciutat increïble, turística això si, però amb una barreja increïble de cultura, gent de tot el món e història colonial e Inca. Passejant pels seus carrers s'encongeix una mica el cor veient el gran impacte que va provocar l'arribada dels espanyols i de l'església. Per exemple, al costat d'avinguda del sol trobem les restes del temple del sol de Cusco, un dels emplaçaments més importants de l'antiga ciutat Inca, ara remodelat i transformat en una església. Només queden dos parets de l'antic temple!

Es dur veure com l'invasor pot destruir, fins les arrels, una cultura, una historia tan increïble com els Inques. Un imperi que només va durar cent anys, però va conquerir des d'Equador fins a meitat de l'estat de Chile!!!! Espectacular...

Decidim quedar-nos a Cusco com a camp base, d'aquí farem totes les sortides cap a les diferents cordilleres que ens separen del Llac Titicaca, l'últim trekking que hem realitzat.

Amb aquest veïnat no tenim por de res!!!

Llac Titicaca, el llac dels pumas de pedra...

Una visita a Sorata buscant una maquineta d'aquestes on passes la targeta i et dona peles i cap al Titicaca! Si si, com sentiu, ens vam fotre 100 km direcció la selva només per trobar algun lloc on poguéssim treure uns quants calerons per poder jalar...

Després d'aquests tres dies de "descans" vam començar l'etapa del Llac Titicaca, un peacho de mar d'aigua dolça a 3812 m sobre el nivell del mar!


El que no sabíem era que a Sorata ens vam emportar alguna cosa més que dinerons, vam pillar una gastroenteritis brutal que ens va deixar secs secs!

Així que ja ens veus arrossegant-nos pels gairebé 200 km que ens separaven de Puerto Acosta, l'última població Boliviana abans d'arribar a Perú. Això si, ens vam arrossegar per unes caletes d'ensomni, no vam trobar ni un sol turista, tots van per Copacabana, el sud del llac.




El Titicaca es un terreny de grans contrastos, ya pots estar en uns camps de papes com als dos minuts arribar a una increible zona de dunes...




Com a tots els llacs, al Titicaca desenvoquen grans rius que d'alguna manera s'han de creuar... Viva nuestro Alejandro marinero!!!


Després de 6 dies i de perdre 10 kg vam arribar a Puerto Acosta, un altre "preciós" poble fronterer on vam trobar un llit bastant cutre per poder vomitar tranquilament...

Comença el viatge, cap a Cordillera Real!!

Uns quants dies d'aclimatació per La Paz i ja ens sentim prou forts per començar a patejar.
Sortim desde el petit poblet de Botijlaca, remontant la vall fins a uns paratges increïbles... el nostre primer cop que dormim a 4700!

Que petit que se sent un mateix rodejat de pareds de més de mil metres!!

La tònica diària... despertat a les 4:00, camina toooooooot el dia fins les 18:00... ensacar-nos i morir fins el dia següent!

Tot hi que l'esforç sempre té recompensa....

Que lindo el veranito en los Andes!!!! L'únic bany del trekking va ser mooooooolt ràpid.

Trobarem a faltar les nostres amigues bolivianes... qui millor per trobar el bon camí!



Després de 8 jornades molt intenses, molt cansats però feliços, ens despedim d'aquestes muntanyes que protegeixen un món anclat fa 500 anys...

Des de Barna fins La Paz!!

Després de molta preparació, buscar cartografia, entrenar una miqueta i acomiadar-nos de famili i amics, per fi hem pillat el nostre vol interplanetari... (Barna-Roma-Venezuela-Lima-La Paz).

48 hores més tard....

Ya hem arribat a la capital més alta del planeta! 3850 metres aproximadament... Hay es na!


Nuestra Señora de La Paz la va fundar un capità espanyol (para variar el español metiendo cizaña) al 1548, com a punt de descans pels viatgers que recorrien la ruta Potosí-Cusco.

La Paz ens va semblar a primera vista una ciutat caòtica, però poc a poc vam trobar l'ordre, el descans i, fins i tot, la calma!

Flipeu com preparen els paquets per enviar per correu, cossit a ma!!!!!

Uns quants dies per aclimatar i comprar viveres pel trekking de Cordillera Real, quina emociò!!

Cueva Cabrito i Balcez

Aquest cop hem decidit fer escapada a Rodellar, bona escalada i bons barrancs en aquest petit paradís de Huesca.


Cueva Cabrito és un barranc de iniciació, sec tot l'any, excepte amb crescuda que ha de ser terrible perquè és mooooolt estret.



Al final del barranc tenim la nostra recompensa aquàtica, el Balcez, un barranc molt tranquil i amb aigua tot l'any.



L'Helios m'odia cada cop més... el barranc és una mica més llarg del que haviem parlat!


Quin plaer trobar-se fauna per aquests llocs tan transitats, tingueu cura de la vida local!