Aquí estem al parking abans d'arribar als "Llanos del hospital", preparem tot el material per realitzar una de les crestes més llargues de tot el Pirineu i a punt per anar a dormir.
A les 4:30 surt el primer bus cap a Aigualluts, va tot carregat i no som els únics que aprofitem el bon temps per fer la Salenques...
Tot decidits a anar ràpids, conteu que només portavem la funda de vivac i feia una mica de mandra dormir a la cresta!, vam dirigir-nos cap a la Vall d'Aigualluts.
Aquí tenim una vista de tota la cresta.
Vinga que falta poc!
Sobre les 7.30 del matí ja estem encordats i ens possem a fer la part que més ens agrada l'escalada!
Un record d'altres temps...
Brutal!
Portem bon ritme però encara queda feina! Uf!
Les dificultats màximes es concentren en un parell de resalts de 5é grau, tota la resta transcorre per un tranquil 4art o 3é.
A les 4 de la tarda arribem al cim de l'Aneto, el primer cop per mi! Quina vergonya!
Un comiat especial amb la muntanya i correm cap a baix per agafar l'últim bus del dia!Qui fagi la cresta enrecordeu-vos que heu de creuar una glacera i necessitareu grampons!
I si! Perdem el bus i ja ens veieu desfent tot el camí per carretera fins que ens va recollir un camió d'ovelles, però no a dintre!
